Platges i cales de Cadaqués

De la sorra llarga a la cala amagada: 40 platges i cales a Cadaqués.

Veure-ho al mapaTot el que hi ha a Cadaqués

1. Cala TortaPlatja o calaLa Cala Torta és una petita platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al Parc Natural del Cap de Creus, entre la platja de Guillola i la Cala Seca, a uns cinc quilòmetres al nord de la població. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 7 m i una amplada de 18 m, formada per graves i còdols. No és recomanable el bany en aquesta platja, ja que està plena de pedres grosses. L'accés és difícil, per un corriol que baixa des de prop del final de la carretera que arriba al Cap de Creus. El nom de Torta prové, amb total seguretat, de la forma sinuosa i serpentejant de l'entrada al mar que té aquesta cala, amb formacions rocalloses esculpides, erosionades i plenes de forats. Prop de la platja hi ha les ruïnes de la Barraca de sa Pedrera, que devia ser una antiga casa de pescadors. El compositor cadequesenc Rafael Cabrisas i Palau li va dedicar una sardana el 1942.
2. es Llaner GrosPlatja o calaLa platja des Llané Gran és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, al límit sud de la població, entre la punta d'en Pampà al nord, i la platja des Llané Petit al sud, separada d'aquesta per les roques d'en Pere Joan. Orientada a l'est, té una longitud de 93 m i una amplada mitjana de 18 m, formada per sorres, graves i còdols. En aquesta platja hi ha la casa familiar de Salvador Dalí, on hi van passar molts estius. També el va visitar Federico Garcia Lorca els anys 1925 i 1927. Una escultura de J. M. Subirachs prop de la platja ho recorda. A l'extrem nord de la platja hi ha can Salisachs, una bonica casa noucentista. La toponímia de Llané indica que era un indret on el bestiar de llana baixava de les muntanyes i horts per fer estada a prop del mar durant l'hivern.
3. es Llaner PetitPlatja o calaLa platja des Llané Petit és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, al límit sud de la població, entre la platja des Sortell d'en Ter al sud, i la platja des Llané Gran al nord, separada d'aquesta per les roques d'en Pere Joan. Està orientada a l'est. Té una longitud de 69 m i una amplada mitjana de 18 m, formada per sorres, graves i còdols. Sobre la sorra acostuma a haver-hi un gran nombre de petites barques varades. A primera línia de mar hi ha la casa Costa, de principis de segle xx, amb una torre que la caracteritza. La toponímia de Llané indica que era un indret on el bestiar de llana baixava de les muntanyes i horts per fer estada a prop del mar durant l'hivern.
4. Platja d'en BallestaPlatja o calaLa platja d'en Ballesta, o platja de s'Alqueria Petita, és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la petita badia de Racó des Moro, on també hi ha la platja de s'Alqueria Gran, al nord de la localitat de Portlligat, en una zona mínimament urbanitzada, a 2 km del centre de Cadaqués. Orientada a l'est sud-est, té una longitud de 30 m i una amplada mitjana de 7 m, formada per sorra gruixuda i còdols. Resguardada i solitària, normalment presenta aigües tranquil·les, fins i tot quan bufa la tramuntana. El nom de la platja fa referència al cognom del que fou rector local i propietari d'una vinya propera.
5. Platja d'en Pep TonPlatja o calaLa platja d'en Pep Ton és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Portlligat, en un entorn amb escassa edificació, davant de l'illa de Portlligat, separada d'aquesta pel passatge de ses Boquelles. Té una longitud de 31 m i una amplada mitjana de 6 m, formada per sorra gruixuda, grava i còdols. La platja és accessible per a gossos.
6. Platja d'en PerefetPlatja o calaLa platja d'en Pere Fet és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a la península de s'Oliguera, a l'extrem nord-est de la badia de Cadaqués, entre la platja d'en Ros i la platja de s'Arenella. Orientada al sud, té una longitud de 70 m i una amplada de 10 m, formada per pedres i sorra gruixuda. S'hi practica el nudisme. El nom prové d'un antic propietari del que era la vinya limítrofe amb la platja. Entre aquesta platja i la platja d'en Ros, hi ha el Xalet Pérez del Pulgar, casa construïda el 1957 per Francesc Joan Barba i Corsini.
7. Platja d'en RosPlatja o calaLa platja d'en Ros és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada en una petita badia dins la badia de Cadaqués, on també hi ha la platja de ses Oliveres, separades per uns grenys de roca, en una zona urbanitzada. Orientada a l'oest, té una longitud de 80 m i una amplada de 8 m, formada per sorra i còdols, amb un pendent d'entrada a l'aigua suau. El nom d'en ros prové d'un capital d'un bergantí del segle XVI que feia la ruta Cadaqués-Barcelona i que també era el propietari de la vinya del darrere de la platja. Entre aquesta platja i la platja d'en Pere Fet, hi ha el Xalet Pérez del Pulgar, casa construïda el 1957 per Francesc Joan Barba i Corsini.
8. Platja de NegantaPlatja o calaLa platja de Portaló, també anomenada platja de Neganta, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a final de la cala de Portaló, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Orientada al nord, està relativament arrecerada de la tramuntana gràcies a que la cala està flanquejada per altes parets rocoses. Té una longitud de 34 m i una amplada mitjana de 29 m, formada per sorres gruixudes, fines i graves. S'hi practica el nudisme. Antigament era coneguda com Porto Longo. Era utilitzada pels pirates com un port natural, per amagar-se i com a base de les seves operacions. Prop de la platja hi havia una font. Als penya-segats al costat de la platja hi ha les runes del refugi de Neganta, una antiga barraca de pescadors.
9. Platja de Pius VPlatja o calaLa platja de Pius V, platja de Sant Pius V, o platja de Sant Pius Quint, és una diminuta platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada en una zona urbanitzada al sud de la població, al sud de la platja de sa Conca. Té una longitud de 10 m i una amplada de 10 m, formada per pedres i roques, i sediments del rec de Sant Pius V que hi desemboca. La platja és accessible als gossos. El nom prové del papa italià Pius V, que organitzà la Lliga Santa que derrotà els turcs a la batalla de Lepant. La gent de Cadaqués, agraïda que la victòria va tenir com a conseqüència la disminució de les incursions pirates, van erigir un petit oratori dedicat a Pius V dalt de la platja.
10. Platja de PortlligatPlatja o calaLa platja de Portlligat és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al nucli de Portlligat, on hi ha la Casa-Museu Salvador Dalí, dins de la badia de Portlligat, a poc més d'un quilòmetre del centre de la població. Orientada a l'est, està molt protegida per la península de s'Oliguera i per l'illa de Portlligat. Té una longitud de 186 m i una amplada mitjana de 21 m, formada per sorra gruixuda i pedres, amb un pendent d'entrada a l'aigua poc pronunciat, i la badia poc profunda. Part de la zona de la platja, la més propera a les cases, està ocupada per barques de pescadors. No disposa de cap servei, però hi ha dos bars i a l'estiu es lloguen caiacs. S'hi accedeix per carretera, amb aparcament proper. Els còdols que formen la platja, anomenats passanelles en cadaquesenc, per les passes que fan sobre el mar quan s'hi llencen, són objecte de col·lecció dels turistes, malgrat la prohibició municipal d'endur-se-les. Per tal de revertir l'espoli, s'efectuen actes reivindicatius de retorn de passanelles a la platja.
11. Platja de s'AlqueriaPlatja o calaLa platja de s'Alqueria, o platja de s'Alqueria Gran, és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la petita badia de Racó des Moro, on també hi ha la platja d'en Ballesta, o de s'Alqueria Petita, al nord de la localitat de Portlligat, en una zona mínimament urbanitzada, a 2 km del centre de Cadaqués. Orientada al sud-est, té una longitud de 59 m i una amplada mitjana de 20 m, formada per còdols aplanats. Davant de la platja hi ha l'illot de s'Alqueria, prop de la punta homònima. S'hi practica el nudisme.
12. Platja de sa ConcaPlatja o calaLa platja de sa Conca és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a la badia de Cadaqués, al límit sud de la població, a un quilòmetre del centre, entre la punta de sa Conca, que la tanca al nord, i l'anomenada sa Rocassa, al sud, que té a la vora la platja de Pius V. Està orientada a l'est, amb tendència al sud-est. Té una longitud de 100 m i una amplada mitjana d'11 m, formada per grava, amb un pendent d'entrada a l'aigua fort. S'hi practica el nudisme. A la dreta de la platja surt un camí senyalitzat d'uns 3,5 quilòmetres que duu fins al far de Calanans. El nom deriva d'una enclotada propera al mar.
13. Platja de sa SabollaPlatja o calaLa platja de sa Sabolla és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al sud de la badia de Cadaqués, prop del far de Calanans, dins del Parc Natural del Cap de Creus. Té una longitud de 50 m i una amplada mitjana de 23 m, formada per sorra gruixuda, graves, còdols i blocs. S'hi accedeix pel camí de ronda. S'hi practica el nudisme. El nom de la platja deriva de bollar, que són les bombolles que fan els peixos al respirar, cosa que delata que n'hi ha en abundància. En aquesta platja s'havia extret morter i hi havia un forn de calç.
14. Platja de Sant LluísPlatja o calaLa platja de Sant Lluís és una petita platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Guillola, entre la platja d'en Noues i la platja de Guillola, a uns tres quilòmetres de la població, al Parc Natural del Cap de Creus. Orientada al sud sud-est, és una platja encaixonada i arrecerada del vent. Té una longitud de 14 m i una amplada de 8 m, formada per còdols i grans blocs de pedra. S'hi accedeix per un corriol des de la platja de Guillola, amb unes escales al tram final. És apta per a la pràctica del nudisme.
15. Platja de ses OliveresPlatja o calaLa platja de ses Oliveres és una platja del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada en una petita badia dins la badia de Cadaqués, on també hi ha la platja d'en Ros, separades per uns grenys de roca, en una zona urbanitzada. Orientada al sud, té una longitud de 100 m i una amplada de 10 m, està formada per sorra i còdols, amb un pendent d'entrada a l'agua moderat. Acostuma a estar plena de barques varades a la sorra. El nom d'Oliveres delata l'existència d'aquesta plantació a la zona. Anteriorment la platja també era coneguda com la platja d'Alfaras, que era el propietari del terreny limítrof. A primera línia de mar, davant de la platja, hi ha la casa Apezteguía, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
16. Platja dels PescadorsPlatja o calaLa platja dels Pescadors, o platja Gran de Culip, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la Cala Culip, al Parc Natural del Cap de Creus. Orientada a l'est, té una longitud de 18 m i una amplada de 17 m, formada per grava i còdols. S'hi practica el nudisme. S'hi accedeix per un corriol que baixa des de prop del final de la carretera que arriba al Cap de Creus, seguint el rec de Culip. A la platja hi ha la Barraca de Culip, una antiga casa de pescadors, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El 1930 Luis Buñuel va filmar la pel·lícula L'Age d'or dins d'aquesta barraca i al proper Pla de Tudela.
17. Platja des CaialsPlatja o calaLa platja des Caials és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a l'extrem de la península de s'Oliguera, en una zona residencial a 2 km de la població. Està limitada per la Punta de s'Oliguera a l'est, i la Punta des Caials al sud. Està orientada al sud - sud-est, té una longitud de 40 m, formada principalment per còdols. La platja té una filera de pedres que la divideix en dos. Davant de la platja, a uns 15 m de fondària, hi ha les restes del vaixell Llanisshen, un vapor britànic que es va enfonsar després de ser torpedinat per un submarí alemany l'any 1917, en plena Primera Guerra Mundial. El 2021 es va trobar un explosiu sota l'aigua de la cala Caials.
18. Platja des PiancPlatja o calaLa platja des Pianc és una platja urbana del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, al centre del poble, al sud de la platja des Poal, de característiques molt similars. Està delimitada pel carrer que recorre la costa de la península d'Oliguera. Està orientada al sud-oest, amb molt bones vistes de la població. Té una longitud de 40 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per pedres i sorra gruixuda de color fosc, amb un pendent d'entrada a l'aigua suau, i està protegida de l'onatge. Sol estar ocupada per barques de pescadors varades. L'origen del nom és incert, però podria referir-se a un antic propietari del terme, o al nom d'algun pescador popular. A l'extrem sud de la platja hi ha el Norai d'en Tits i el Norai des Pianc, anomenats 'pilons' en la parla popular local, antics amarradors del segle XIX, que estan inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A la riba des Pianc, l'avinguda Víctor Rahola, hi ha la Torre Marc Massó i la Casa a la riba des Pianc, 13, incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
19. Platja des PoalPlatja o calaLa platja des Poal és una platja urbana del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, al centre del poble, entre la platja Gran i la platja des Pianc. Està delimitada pel carrer que recorre la costa de la península d'Oliguera. Té molt bones vistes de la població. Està orientada al sud, amb tendència a sud-oest, té una longitud de 30 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per pedres i sorra gruixuda, amb un pendent d'entrada a l'aigua suau, i està protegida de l'onatge. Sol estar ocupada per barques de pescadors varades. El nom Poal, que significa galleda, indica que en aquest indret es concentraven aigües pluvials procedents de la riera de l'Horta d'en Sagués. A primera línia de mar, davant de la platja, hi ha l'Antiga farmàcia de Cadaqués i la Casa Serinyana des Poal, incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
20. Platja FredosaPlatja o calaLa platja Fredosa és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la cala Fredosa, al Parc Natural del Cap de Creus, sota el far de Cap de Creus, a set quilòmetres del nucli urbà. És la darrera de les platges de l'anomenada mar d'Avall, que és tota la línia litoral situada al sud del cap de Creus en direcció a Cadaqués. Orientada a l'est-sud-est, té una longitud de 12 m i una amplada de 13 m. formada per grava i còdols. Acostuma a haver-hi moltes restes de troncs petits secs que ha portat l'aigua. S'hi practica el nudisme. Aquesta platja és on embarcaven els habitants del far de Cap de Creus, i des d'on se'ls enviava l'avituallament, abans que existís la carretera asfaltada. Des de la platja un camí empedregat i que fa ziga-zagues, puja al far pel costat sud del promontori que el sustenta, salvant els 87 m de desnivell. El nom de Fredosa prové de que es tracta d'una platja ombrívola, poc protegida del vent i de la mala mar, sense insolació durant la tarda i d'aigües profundes, tot plegat la fa una platja freda.
21. Platja GranPlatja o calaLa platja Gran és una platja urbana del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al centre de la població. És la més gran de la badia de Cadaqués, d'aquí el seu nom. Té una longitud de 205 m i una amplada mitjana de 20 m, formada per sorra, grava i còdols. La platja rep tres noms diferents: es Portal al tram de ponent, sa Platja al tram central i Portitxó al tram de llevant. L'Agència Catalana de l'Aigua efectua un control setmanal de la qualitat de l'aigua, durant la temporada de bany, amb el resultat d'excel·lent. Al tram central hi ha dos bars històrics, el Marítim i el Boia, declarats bé cultural d'interès local. Entre els dos edificis hi ha una estàtua dedicada al pintor Salvador Dalí, vinculat per sempre a la població. Al passeig marítim, a primera línia de mar, davant de la platja, hi ha el Casino l'Amistat, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A l'extrem de llevant de la platja hi ha el Norai de Portitxol, un dels quatre 'pilons', en la parla popular local, que queden de les antigues construccions portuàries del segle XIX a la badia.
22. Platja Gran de Cala JugadoraPlatja o calaLa platja Gran de Cala Jugadora és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la Cala Jugadora, al Parc Natural del Cap de Creus. Orientada a l'est, té una longitud de 15 m i una amplada de 17 m, formada per grava i còdols. S'hi accedeix per un corriol, antic camí del Cap de Creus a Cadaqués, que baixa des de prop del final de la carretera que arriba al Cap de Creus. S'hi practica el nudisme. Es creu que rep el nom de Jugadora perquè en aquest indret els pescadors acostumaven a jugar a cartes mentre esperaven que la tramuntana els permetés calar o anar a pescar al mar d'Amunt (zona del mar situada per sobre del cap de Creus).
23. Platja GuillolaPlatja o calaLa platja de Guillola és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Guillola, al costat de la punta d'en Cudera, a sis quilòmetres de la població, al Parc Natural del Cap de Creus. S'hi accedeix per un corriol que baixa des de l'antic camí de ronda, al que s'hi arriba des de la carretera entre Cadaqués i el far de Cap de Creus. Orientada al sud, està arrecerada de la tramuntana. Té una longitud de 50 m i una amplada mitjana de 10 m, formada per grava i còdols. El nom és un diminutiu de la guilla, mamífer carnívor encara present a la zona. Antigament en aquesta platja es practicava la pesca anomenada 'eixugador', que consistia en l'encesa de llum nocturna, mitjançant la crema de llenya, que atreia els peixos.
24. Platja Port d'AlguerPlatja o calaLa platja de Port Alguer, o de Port d'Alguer, també anomenada platja de Portdoguer, és una platja urbana del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Cadaqués, en ple centre de la població, al barri de Port Alguer, prop de la platja des Portal i la platja Gran. Orientada a sud-est, té una longitud de 56,5 m i una amplada mitjana de 19,4 m, formada per pedres i sorra gruixuda de color fosc. Sobre la sorra sempre hi ha barques de pescadors varades. La platja, molt pintoresca en estar envoltada per harmonioses cases pintades de blanc, algunes amb porxada, i presidides per la propera església de Santa Maria, es va fer famosa en ser recreada en un quadre de Salvador Dalí de 1924. Està envoltada al nord pel carrer Riba Nemesi Llorens i al sud per la Riba Pitxot, on hi ha el monument a la Lidia de Cadaqués, de Ramon Moscardó, que mira cap a l'altre costat de la Badia, on hi ha una altra escultura similar.
25. Zona naturista de Cala JugadoraPlatja o calaLa platja Gran de Cala Jugadora és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la Cala Jugadora, al Parc Natural del Cap de Creus. Orientada a l'est, té una longitud de 15 m i una amplada de 17 m, formada per grava i còdols. S'hi accedeix per un corriol, antic camí del Cap de Creus a Cadaqués, que baixa des de prop del final de la carretera que arriba al Cap de Creus. S'hi practica el nudisme. Es creu que rep el nom de Jugadora perquè en aquest indret els pescadors acostumaven a jugar a cartes mentre esperaven que la tramuntana els permetés calar o anar a pescar al mar d'Amunt (zona del mar situada per sobre del cap de Creus).
26. Cala SecaPlatja o calaLa Cala Seca és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada al Parc Natural del Cap de Creus, entre la Cala Torta i la platja de Ribes Altes, a uns cinc quilòmetres al nord de la població. Orientada al sud, té una longitud de 20 m i una amplada entre 10 i 15 m, formada per còdols. L'accés és difícil, per un corriol que baixa des de prop del final de la carretera que arriba al Cap de Creus. La platja està encaixonada en una cala allargada que la protegeix de la tramuntana, formada per roques i pedres esculpides i erosionades.
27. Platja ConfiteraPlatja o calaLa platja de sa Confitera, també anomenada sa platja Confitera, i antigament platja de Confits, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà), situada a 2 km de la població, a la península de s'Oliguera, entre la platja de s'Arenella i la platja d'en Sanés, molt a prop de l'illa de s'Arenella. Té una longitud de 24 m i una amplada mitjana de 12 m, de sorra fina, grava i còdols. Està envoltada per la pista de terra que voreja a primera línia de mar. Submergides a l'aigua es poden trobar les restes d'un naufragi de 1921, es traca de la caldera del pailebot francès Douaumont. El nom és deu a que abans a la platja hi havia moltes pedres blanques, cobertes d'una lleu capa de sal per l'acció de les tempestes i el balanceig constant de l'onatge, que tenien l'aparença de confits.
28. Platja d'en NouesPlatja o calaLa platja d'en Noues, o platja de ses Noues, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la badia de Guillola, entre la platja d'en Paquela i la platja de Sant Lluís, al Parc Natural del cap de Creus. Orientada al sud sud-est, té una longitud de 38 m i una amplada mitjana de 23 m, formada per còdols. S'hi practica el nudisme. El nom prové de la família que antany era propietària de les oliveres que hi havia a la vora de la platja. El transport de carregament d'olives per mar mitjançant embarcacions havia estat molt important, fins al punt que aquesta platja era coneguda com el port de Noues.
29. Platja d'en SanésPlatja o calaLa platja d'en Sanés, també anomenada Racó d'en Sanés, o d'en Senés, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a l'extrem de la península de s'Oliguera, entre la platja de sa Confitera i la platja des Caials. Orientada a l'est - sud-est, té una longitud de 12 m i una amplada de 32 m, formada per graves i còdols. L'entrada a l'aigua és complicada per l'abundor de conjunts rocallosos que afloren a nivell de l'aigua o resten a poca profunditat. La platja està limitada al sud per l'escull anomenat Punta des Bou Marí i a l'est pels Forallons de sa Llúdria.
30. Platja d'en Talla DofinsPlatja o calaLa platja d'en Talla Dofins, o d'en Talladofins, és una platja natural del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) situada a la part més meridional de la badia de Guillola, al Parc Natural del Cap de Greus. Tot i estar orientada al nord, és arrecerada per trobar-se dins de la badia. Té una longitud d'11 m i una amplada mitjana de 15 m, formada per còdols aplanats. S'hi accedeix per un corriol des de la platja de s'Alqueria. El nom és degut al fet que els dofins eren comuns a la zona, i eren caçats i esquarterats en ser competència directa per als pescadors.

I 13 més al directori